diumenge, 5 de febrer de 2012

Immunitat

La immunitat és la qualitat de tenir prou defenses biològiques com per evitar infecions, malalties o altres invasions biològiques no televisibles. Per tant, si es careixen de defenses no funciona bé el sistema immunitari i, per tant, s'agafen malalties amb molta facilitat. El sistema inmunitari (SI) protegeix l'organisme d'una àmplia varietat d'agents infecciosos (bacteris, fongs, paràsits y virus) que poden ocasionar a l'organisme que els rep diferents malalties. Per això és capaç de reconèixer els components de l'agent patògen i iniciar una sèrie de respostes amb la finalitat d'eliminar-lo. Les característiques d'aquestes respostes són: l'especificitat i la memòria.
Barreres immunològiques:
- La pell: Tota la superfície del cos està coberta amb pell, perquè és la primera defensa del cos abans de que un microorganisme entri al cos. Per aquesta raó, la pell ha d'estar sempre neta, sense talls o nafres, on s'introdueixen els agents patògens.
- Els macròfags: Els macròfags són cèl·lules del sistema immunitari, que es troben als teixits procedents de l'emigració de la sang d'un tipus de leucòcit (glòbul blanc) anomenat monòcit. Les seves funcions són: fagocitosi, inflamacions, hemostàsia, presentació d'antígens.


- Els anticossos: Els anticossos (Ac), també coneguts com immunoglobulines, són un grup de molècules que són produïdes  pels limfòcits B. Poden estar presents al cos en dues formes: en forma soluble o en forma ancorada a membrana. La funció de l'anticòs és unir-se a l'Antigen i presentar-lo a les cèl·lules del sistema immunitari. Aquesta funció està relacionada amb l'estructura dels diferents tipus de immunoglobulines.

Tenim dos tipus d'immunitat:
- Específica: La immunitat específica es desenvolupa al llarg de tota la vida en funció de les característiques particulars de l'agent invassor. Aquest tipus d'immunitat es va adquirint des del moment del naixement a causa de l'exposició del cos a gèrmens i substàncies de l'entorn i que han superat els mecanismes d'immunitat inespecífics.

- Inespecífica: La immunitat inespecífica és la que tenim en néixer. El seu nom es refereix que es manifesta de la mateixa manera a qualsevol atacant. Els mecanismes d'immunitat inespecífics són els primers sistemes de defensa que que s'oposen a la invasió. Abans de qualsevol microorganisme que entra en contacte amb nosaltres, el nostre cos ofereix les barreres físiques (pell, greix secrecions, mucoses...) i els factors actius als antimicrobians.

Ara definirem alguns termes bàsics:
- Limfòcit: Tipus de cèl lula immunitària elaborada a la medul·la espinal; es trobaan la sang i al teixit limfàtic. Els dos tipus de limfòcits són els B i els T. Els limfòcits B produeixen anticossos i els limfòcits T ajuden a matar cèl·lules tumorals i ajuden a controlar les respostes immunitàries. Un limfòcit és un tipus de glòbul blanc.

- Antigen: és qualsevol substància que provoca al cos una reacció immunitària específica.
- AnticósEls anticossos (Ac), també coneguts com immunoglobulines, són un grup de molècules que són produïdes  pels limfòcits B. Poden estar presents al cos en dues formes: en forma soluble o en forma ancorada a membrana. La funció de l'anticòs és unir-se a l'Antigen i presentar-lo a les cèl·lules del sistema immunitari. Aquesta funció està relacionada amb l'estructura dels diferents tipus de immunoglobulines (la mateixa explicació d'abans).



dijous, 2 de febrer de 2012

Malalties causades per fongs

Els fongs són organismes eucariotes entre les quals es troben les molses, els llevats i els bolets. Es clasifiquen en un regne diferent al dels animals i de les plantes. Aquesta diferència es deu, en part, a que tenen parets cel·lulars compostes per quitina i a que actuen com a paràsits d'altres organismes. Això vol dir que es dediquen a destorbar altres éssers vius. Algunes malalties causades per aquests microorganismes:


La Coccidioidomycosi, causada per un patogen  anomenat Coccidioides causa la malaltia en els animals i les persones que són immunosuprimides. El patogen és normalment inhalat, que condueix a la infecció pulmonar. Els símptomes inclouen febre, fatiga, pèrdua de pes i tos. La Coccidioidomycosis també pot afectar les membranes que envolten el cervell i pot propagar a través del cos.



La Cryptococosi és causada per un fong de llevat anomenat Cryptococcus neoformans, que és a la terra i en els excrements d'ocells i afecta gent i algunes espècies d'animals. Es transmet a través d'inhalació de pols contaminats. Els símptomes inclouen febre, fatiga, nàusees, malestar, mal de cap i coll, confusió mental, pèrdua de memòria, visió i trastorns del moviment muscular i personalitat canvis; si no es tracta, la malaltia pot conduir a coma i la mort. La Cryptococosi afecta àrees del cos, incloent-hi la pell, els pulmons (pneumònia criptococosi) i el cervell (encefalitis)


dimecres, 25 de gener de 2012

Malalties causades per bacteris

Els bacteris són microorganismes unicel·lulars (formats per una sola cèl·lula) procariotes (sense nucli definit) i autòtrofs (ells mateixos es fabriquen els aliments). Presenten diverses formes, com cocs (esferes), bacils (barres) i espirils (espirals). Vegem algunes malalties causades per aquests éssers diminuts. Estan formats per membrana plasmàtica, ribosomes, cromosoma, paret cel·lular i mesosoma.



Còlera: és una malaltia infecciosa intestinal causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae. Els seus símptomes són: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació i, per tant, a la mort en poques hores.                                                       


Tètanus: malaltia provocada per bacteris, que afecten el sistema nerviós y genera violentes contraccions musculars. Els símptomes principals són: sudoració excesiva, febre, irritabilitat, dificultat per a la deglució,defecació incontrolable.





Els antibiòtics són medicaments que actuen contra els bacteris que no pertanyen al cos humà. Els antibacterians actuen interrumpint el funcionament dels orgànuls cel·lulars dels bacteris sense afectar a les cèl·lules del cos, ja que aquestes o tenen els orgànuls dels bacteris. Poden ser perjudicials si s'abusa d'ells, pero en princii són beneficiosos. Per adquirir qualsevol antibiòtic és necessària la recepta mèdica. Els símptomes de l'ús abusiu d'aquests medicaments són: diarrees, al·lèrgia, nafres a la boca i erupcions a la pell. 




                                                                                 

dissabte, 14 de gener de 2012

Els Protozous

Els protozous són un gran grup d'éssers unicel·lulars, de major tamany y més complexos que els 
bacteris. Poden causar malalties com la malària y la malaltia de la son. Invisibles a l'ull humà, la majoria 
d'ells  mesuren entre 0,01 y 0,05 mm. Alguns exemples en són les amebes y els flagels.

La malària és una malaltia que provoca febre, molta suor i mal de cap. A més es poden presentar 
nàusees, vòmits, tos, femta amb sang, dolors musculars, defectes de la coagulació sanguínea, shock,      
insuficiència renal o hepàtica, trastorns del sistema nerviós central y coma. L'única manera de contagiar 
aquesta malaltia entre persones és una mare infectada que la transmet al seu fill per la placenta.

La malaltia de la sonLa malaltia de la son o Trypanosomiasis africà és una malaltia infecciosa, causada per un paràsit anomenat Tripanosoma transmesa per la mosca tse-tse.  símptomes: Atacs de febre alta durant diversos dies, separades per períodes sense febre. Debilitat intensa, mal de cap, dolor muscular i picor generalitzada. També sorgeix la inflamació dels ganglis limfàtics.





dimecres, 30 de novembre de 2011

Aprofundir en algunes malalties infeccioses

- Refredat: malaltia infecciosa provocada per un virus. És caracteritzada per l'abundància de mucositat nasal i d'esternuts. Desapareix al cap d'una setmana. La infecció vírica es troba a l'aparell respiratori. Els principals símptomes són: inflamació de les vies respiratòries: nas, sins paranasals, coll, laringe i, fins i tot, la tràquea i els bronquis; molta mucositat, esternuts, tos, mal de cap i malestar general. Els refredats de primavera, o estiu, estan provocats per picornavirus, mentre que els refredats que apareixen al final de la tardor i a l'hivern solen ser infeccions de paramixovirus o mixovirus.


- Grip: és una malaltia provocada per un virus. D'aquest virus en trobem tres tipus: A, B, C. El tipus C, menys important, produeix gairebé els mateixos símptomes del refredat comú i normalment no és responsable dels processos gripals. Els símptomes més comuns són: febre, mal de cap, mal de coll, tos seca, dolors musculars i debilitat general. També acostuma a haver-hi congestió nasal, mucositat i ulls plorosos. El virus de la grip s'encomana a través de les gotetes procedents de la tos i els esternuts de les persones infectades. S'aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d'edat avançada o les persones debilitades.

- VerolaLa verola o pigota és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. És causada per un virus de la família dels Poxviridae. El símptoma més característic és l'aparició de grans (màcules) a tot el cos. Es pot transmetre d'una persona a l'altra principalment a través d'un contacte prolongat cara a cara amb una persona infectada, però també es pot transmetre per contacte directe amb fluids corporals infectats o objectes contaminats com ara roba.
viruvaricela.jpg

Tipus de malalties

L'organisme pot presentar diversos tipus de disfuncions:
     - Infeccioses: són aquelles malalties provocades per l'acció de microorganismes o microbis patògens que penetren a l'organisme. Aquest tipus constitueix el més nombrós de tots, ja que en formen part quasi la meitat de totes les malalties. Poden ésser contagiades de diverses maneres.  Es divideixen en dos subgrups: les transmissibles i les no transmissibles.
     - Per carència: són aquelles produïdes per l'absència o la manca d'algun nutrient (proteïnes, vitamines o oligoelements). En són exemples el raquitisme i l'avitaminosi.
     - Degeneratives: són resultat de la degradació de l'estructura d'algun òrgan o teixit; en són exemples el corea, l'alzheimer, el Parkinson i l'esclerosi múltiple.
     - Congènites: són les que ja hi són en el moment de naixement de l'individu. Generalment es deuen a errors en la informació genètica. Normalment són hereditàries. Per exemple, la síndrome de Down.
     - Mentals: són les que afecten les funcions del pensament i la personalitat; per exemple el transtorn bipolar, l'esquizofrènia, l'anorèxia, la bulímia i la depressió.